Enquesta

Per tal de poder posar en pràctica els coneixements adquirits durant el desenvolupament del treball, vaig decidir realitzar una enquesta que va ser contestada per un total de 186 persones, un 71,5% de les quals són dones i un 28,5%, homes.

Aquesta enquesta recull una mostra de la població de diverses edats. Un 9,1% de les respostes dins la franja dels 0 als 15 anys, un 45,2% dels 16 als 30 anys, un 35,5% entre els 31 i els 60 anys i, per últim, un 10,2% de persones majors de 60 anys van respondre l’enquesta.

A continuació esmentaré les preguntes realitzades i amb quina finalitat vaig decidir plantejar-les:

Primera pregunta: Quants fills tens?

La finalitat d’aquesta pregunta era comprovar un comportament enumerat al llibre “Economia en colors”. Es considera que un dels fenòmens sociològics i econòmics més importants de la història és la dramàtica reducció del nombre de fills que tenen les parelles modernes. Mentre que els nostres avis tenien una mitjana d’entre 6 i 7 fills, nosaltres en l’actualitat tenim una mitjana d’1 o 2 fills.

Cal entendre què pensen els pares quan decideixen tenir fills i com prenen la decisió.

Segons Becker, els pares Homo economicus calculen els costos que comporta tenir un fill i mantenir-lo fins que s’emancipa. La teoria de Becker proposa que a l’hora de decidir tenir un fill o de no tenir-lo, els pares comparen aquests costos amb els beneficis de tenir-lo (els beneficis de tenir fills no són monetaris ni pecuniaris, són en forma de felicitat).

Però, com pot ser que nosaltres tinguem de mitjana menys fills que els nostres avis i besavis tenint en compte que nosaltres som molt més rics que els nostres avis i besavis? (hauríem de tenir la capacitat de poder pagar els costos de més fills que ells). Segons Becker, la raó és que els costos de tenir fills han augmentat amb el temps per dos motius:

El primer és que el principal cost de tenir descendència és el temps dels pares, en especial el temps de la mare.

S’ha produït un gran canvi a la societat amb la incorporació massiva de la dona al mercat laboral amb un salari cada vegada més elevat. Així, si una dona vol dedicar-se a tenir i cuidar els fills de la mateixa manera que ho feien les nostres àvies, ha de deixar de treballar. Això, avui dia comporta deixar de guanyar diners. Una part important del cost de tenir fills, és el salari que sacrifiquen les mares (o els pares en certs casos) quan han d’esmerçar temps a cuidar els seus descendents. En augmentar els salaris, augmenten els sacrificis i els nens es tornen més cars. Com més costosos són els nens, menys en volen tenir els pares.

La segona raó és que a mesura que les societats es fan riques, es fan tecnològicament més complexes.

A l’època dels nostres avis i besavis, per sobreviure no calia tenir educació. Per això molts nens començaven a treballar al camp o a la fàbrica quan tenien 10 anys. L’únic que es necessitava per guanyar-se la vida era tenir bona salut. Avui dia la bona salut continua essent important, però amb la salut no n’hi ha prou. Per sobreviure al món de les noves tecnologies, la robòtica, l’internet, els serveis (medicina, banca, telecomunicacions, televisió…) cal tenir estudis. Això fa que els nens no comencin a treballar fins als 27 anys o més i després d’haver acabat un o dos graus i un o dos màsters. De manera que s’encareix enormement el cost de tenir fills (avui dia els pares no es poden permetre mantenir 7 o 8 fills fins que tenen 27 anys o més). Utilitzant la terminologia de Becker, els pares decideixen substituir quantitat de fills per qualitat de fills. És a dir, els pares tenen menys fills i doten cadascun d’ells d’un nivell d’educació que els nostres avis i besavis no poden tenir.

Els economistes poden analitzar intel·ligentment preguntes que aparentment tenen poc a veure amb l’economia, més aviat són preguntes de la sociologia. La clau és pensar que els humans són Homo economicus i es comporten de manera racional. Amb aquest sistema, Becker i els seus seguidors han estudiat temes com la criminalitat, el matrimoni, la decisió d’estudiar o l’evasió fiscal.

Els resultats obtinguts a la meva enquesta d’aquesta qüestió demostren que en l’actualitat les persones d’entre 31-60 anys han optat per tenir menys quantitat de fills. En canvi, les persones majors de 60 formen gran part del percentatge que han votat que tenen 3 o més fills.

Segona pregunta: Al comprar els productes del dia a dia tendeixo més a:

He pogut comprovar que la gran majoria de consumidors tendeixen a buscar la bona relació qualitat-preu a l’hora de seleccionar un producte.

Tot i això, molts altres acostumen a valorar preus i optar pel més barat. Només un 5,9% consideren que donen importància als productes de moda i un 19,9% tendeixen per comprar bones marques que els transmeten confiança i considerar recomanacions externes.

Tercera pregunta: Al comparar les diferents opcions de compra d’un producte:

Amb aquesta tercera pregunta es demostra que el comportament del consumidor varia respecte condicions externes.

Quarta pregunta: Quin pla d’Spotify dels següents contractaries?

Cinquena pregunta: Spotify ofereix un nou pla de subscripció, ara quin pla d’Spotify dels següents contractaries?

Aquestes dues preguntes les he ideades per tal de confirmar l’efecte del biaix cognitiu de l’esquer sobre les persones en el consum, esmentat anteriorment al meu treball.

Tot i això, els resultats esperats no s’han donat a la realitat, ja que gran part de la gent ha mantingut la seva opinió inicial seleccionant l’opció més barata.

Sisena pregunta: Vas al teu supermercat de confiança, quin dels següents iogurts compraries?

Setena pregunta: Abans de passar per caixa t’adones d’aquesta oferta, quin iogurt compraries?

Amb aquestes preguntes volia assegurar l’impacte que tenen les ofertes sobre el comportament del client.

He confirmat que les ofertes promocionals afavoreixen que els consumidors canviïn la seva elecció inicial, portant-los a consumir un producte de costos més elevats. Això demostra que els consumidors no sempre es mostren racionals en el consum. En el cos teòric del treball, he analitzat que un dels motius pel que es dona aquest comportament és el biaix (o error sistemàtic) d’enquadrament també conegut com a “framing effect”.

Vuitena pregunta: Vas al cinema amb amics, quina de les següents combinacions triaries?

Novena pregunta: Vas al cinema amb amics i veus aquestes ofertes, quina de les següents combinacions triaries?

Amb aquestes qüestions volia tractar de veure en quina mesura els “packs” de productes influeixen sobre el consumidor tal com es descriu al biaix cognitiu d’agrupació.

Vaig poder comprovar que en presentar els productes conjuntament amb un descompte, el percentatge de gent disposada a consumir-los junts augmenta en major proporció al percentatge de gent que en la vuitena pregunta estava disposada a comprar-los per separat per tal de consumir-los posteriorment junts.

Desena pregunta: Quin dels següents productes compraries?

Un major percentatge de la població prefereix consumir unes sabates de marca més prestigiosa abans que unes més econòmiques però amb característiques similars.

Aquest comportament es mostra per dos motius: el primer motiu seria la creença que la qualitat correspon amb el preu. Per la qual cosa, el consumidor presenta una clara preferència als productes més cars, ja que això resultarà sinònim d’una major qualitat.

El segon motiu seria la fidelitat que presenten els clients a la marca. Als clients els agrada sentir que estan seleccionant una bona opció i les empreses fomenten aquest sentiment, oferint un servei personalitzat en el qual es senten atesos, escoltats i propers a la marca. Això fa que la marca es consolidi en una bona posició de mercat, atès que els clients, segons es descriu al biaix de manteniment de l’statu quo, un cop estan familiaritzades amb una marca concreta on realitzen un consum habitual, difícilment experimentaran nous productes de mercats o marques diferents.

Onzena pregunta: Per quina raó has triat aquestes sabates?

Diversos factors han influït a l’elecció dels consumidors com: el preu, la qualitat-preu, comoditat, estètica, fidelitat a la marca, per evitar fomentar les imitacions de marques, gustos i sensacions transmeses per la marca i influència social.

Això demostra que les decisions de consum es mostren com a subjectives, ja que els factors interns de cada persona influeixen sobre les seves eleccions (com ara les seves preferències, la utilitat que els dona als diversos productes, la funcionalitat que suposen…). Tot i que existeix aquesta subjectivitat en les decisions humanes, diversos factors que escapen del control individual influeixen sobre les seves decisions finals. Sovint això passa de manera inconscient (desviacions sistemàtiques que s’allunyen de la raó com ara els biaixos o les heurístiques juguen un paper decisiu). Aquests factors que repercuteixen sobre les decisions de les persones sense tenir-ne prou consciència són emprats per les empreses en les seves tècniques de màrqueting per fomentar el consum dels seus productes.