Psicologia en la racionalitat de consum

En el camp de la psicologia també s’han exposat diversos factors o idees que es troben inherents a certes persones humanes i que, en ser irracionals, afecten les decisions preses sigui en l’àmbit econòmic o bé en qualsevol de la multitud de camps d’estudi existents.

A continuació exposaré quatre de les idees irracionals més rellevants exposades per la psicologia.

La primera idea irracional que presenten certes persones és la necessitat d’aprovació. Aquesta necessitat es manifesta quan una persona busca constantment l’aprovació, validació o acceptació dels altres, basant el seu propi valor i autoestima en la percepció que els altres tenen d’ells. Molts individus presenten la idea irracional que necessiten el suport aliè i que per si mateixos són incapaços d’acomplir una tasca. Les persones que experimenten aquesta necessitat poden externalitzar la idea que només són dignes d’amor i acceptació si compleixen amb uns certs estàndards externs o si satisfan les expectatives dels altres. Moltes vegades aquesta idea acaba causant que sigui realitat atès que la capacitat d’adaptació, de superació i de motivació és inherent a l’ésser humà i cada ésser humà pot arribar a superar-se a si mateix si creu en ell mateix i s’ho proposa.

Aquells que experimenten una necessitat desmesurada d’aprovació poden tornar-se submisos, complaents o fins i tot manipulats en les seves interaccions amb els altres. Poden sacrificar les seves pròpies necessitats, desitjos i valors amb la condició d’obtenir l’aprovació dels altres, fet que pot conduir a relacions desequilibrades i poc saludables. A més, aquesta dependència emocional pot generar frustració quan l’aprovació desitjada no es materialitza, la qual cosa perpetua un cicle d’insatisfacció i malestar.

Els individus que experimenten aquesta necessitat poden sentir-se constantment insegurs, buscant contínuament la validació externa en lloc de confiar en les seves pròpies habilitats i judici. Això pot limitar la seva capacitat per a prendre riscos i prendre decisions autònomes, la qual cosa al seu torn provoca la presa de decisions poc racionals i que no aporten cap benefici particular a l’individu, ja que aquestes han estat preses per satisfer l’agrat d’una persona externa o bé seguint els consells externs moltes vegades poc útils particularment.

La segona idea irracional és el perfeccionisme. El perfeccionisme és una cerca constant de l’excel·lència absoluta. Es manifesta en la vida de les persones com un ideal que, tot i ser inassolible, persegueixen incansablement.

Els qui sofreixen de perfeccionisme es troben atrapats en un cicle interminable d’autocrítica i autoavaluació implacable. Això comporta que, en prendre una decisió, tractin d’avaluar meticulosament cadascuna de les possibles eleccions i les seves conseqüències. Aquest comportament, inicialment mostrat com a racional, en la pràctica acaba conduint a la presa de decisions irracional pel fet que l’escassetat de recursos dels individus fa que no presentin prou informació sobre totes les eleccions ni temps per avaluar totes elles de forma òptima.

Aquest perfeccionisme acaba conduint a la tria d’una opció de manera aleatòria perquè el subjecte a l’hora de voler ser tan perfeccionista prenent una decisió, observa que cap d’elles és prou bona i que no disposa dels recursos necessaris per avaluar-les totes i per tal de no perdre més temps ni recursos, selecciona de manera aleatòria.

Certes persones presenten una baixa tolerància a la frustració. És una creença irracional segons la qual certs individus consideren que, en cas de perdre, això suposa un profund fracàs. La veritat és que només es pot perdre si alguna cosa s’ha intentat i només es pot aprendre i millorar quan es cometen errors a la pràctica. Així, el veritable èxit sorgeix dels aprenentatges extrets de les grans pèrdues.

La baixa tolerància a la frustració descriu la dificultat d’una persona per a afrontar situacions en les quals les coses no van segons el previst o no compleixen les seves expectatives. Les persones amb baixa tolerància a la frustració solen experimentar una sensació de malestar quan s’enfronten a obstacles o contratemps a la seva vida diària. Per a ells, la menor dificultat pot percebre’s com un desastre, desencadenant respostes desproporcionades d’ansietat o desesperació.

Aquesta, causa problemes de decisió en les persones que la presenten, que tendeixen a prendre les decisions sobre les quals tenen més informació per por de prendre riscos i acabar fracassant. Moltes vegades, aquesta drecera que prenen per la qual no tenen en consideració ni analitzen les possibles decisions al seu abast pel fet que inicialment no posseeixen els coneixements totals sobre aquestes eleccions, comporta que prenguin una decisió irracional.

La quarta i última idea és el determinisme. El determinisme suggereix que tots els esdeveniments, inclosos els pensaments, sentiments i accions humanes, són determinats per causes anteriors, siguin genètiques, ambientals o una combinació d’ambdues.

Aquesta perspectiva planteja que, tot i que els subjectes perceben les seves decisions com a lliures, en última instància, no tenen la capacitat de lliure elecció, ja que, a la pràctica, les decisions estan determinades per factors externs que escapen del control dels humans. De manera que les accions humanes no són producte de la voluntat conscient, sinó més aviat el resultat d’una complexa cadena d’influències, condicions i esdeveniments previs que actuen sobre l’individu.

Les persones que presenten cert determinisme consideren que realment no són responsables de les seves decisions perquè creuen fermament que les seves accions són determinades per forces més enllà del seu control conscient. També tenen la creença que no tenen culpa d’aquelles accions que han realitzat atès que no les han triat lliurement i creuen que no és possible canviar patrons de pensament i comportament perquè són determinats per factors fora del seu control conscient.